divendres, 3 de maig del 2013

Havia una veç, un Sirco

Sembla que més enllà dels votants, i simpatitzants varis del Partit Popular a les Illes; a qui tan agraïts hauríem d'estar per haver-nos col·locat a les Institucions de govern persones sobradament qualificades capaces d'ajudar-nos a fugir de la crisi econòmica, (que -tot sigui dit- varen provocar els seus companys de partit primer amb les lleis pro-bimbolla i després amb la mirada cap un altre lloc quan el de les celles acabava d'enfonsar l'estat, redundant en la mateixa forma de crear "estabilitat econòmica" a costa d'endeutar-nos més encara), ara ens hem trobat que una fundació amb uns 4000 socis, pot acabar influint més en el futur lingüístic i educatiu d'una comunitat com la balear que el conjunt sencer de votants (de qualsevol partit) que feren allò que els polítics constantment ens recorden com la única forma legítima de fer democràcia: votar cada quatre anys. Un acte que, mira tu per on, va donar com resultat (de forma enormement democràtica... ehem) un repartiment d'escons determinat, que, per aclarir-me, crec recordar que són uns llocs on seuen senyors i senyores en qualitat de representants del poble, en aquest cas illenc.
Però es veu que això ja és antic, i ara a la fi, la política ha adequat i fet palès el funcionament real de la societat illenca, és a dir, arribar a la presa de decisions, o als llocs de responsabilitat, per contacte directe entre les parts; contacte facilitat per ser d'un mateix àmbit ideològic, social o ambdues coses juntes.

I sí, ja sabem, que molta gent actualment pensam que la política en sí mateixa és antiga i necessita renovació profunda, i que això d'introduir un paperet cada quatre anys (a les europees cada cinc.. uff) dins una urna és d'èpoques força ràncies, les quals -malauradament- bona part del socis abans citats, deuen enyorar com qui recorda la primera besada amb magreig de la seva vida perquè sinó no s'entendria ben bé la seva existència. Tan legítima i tan rància com el fet de poder decidir sobre la comunitat, país, o conjunt de països cada massa temps. Però és que és de les poques formes que se suposen són les vàlides per funcionar en aquesta societat podrida que ens toca patir.
Així i tot, aquest acte tan important en campanya (vistes les nombroses vegades que els polítics s'omplen la boca de dir-ho), queda ara un tant desdibuixat quan hom pot veure fotografies junt el president del govern, reunions habituals (quan és sabut que altres fundacions o organitzacions amb molta més massa social han tardat molt més temps en ser rebudes), i ingerències i emperons constants en l'acció de govern, per part d'una sort de cercle d'intel·lectuals, (que a mí em recorden força a la Inquisició) que parlen de llibertat precisament exercint una cosa ben contrària: la repressió de la mateixa.

De fet, jo consider repressiu voler imposar, sense discussió possible, una idea per sobre el conjunt de la societat que majoritàriament pensa diferent. Ningú mai no té la veritat absoluta, per això mateix el que sol funcionar en una democràcia és el consens. Així va... o anava, no?
I és que alegrar-se de la destitució d'algú, per haver estat blan en determinades situacions, lingüístiques sobretot, és barroer (i això que reconec que molta pena no m'ha fet en Boschesponja). És com si el Pacte de progrés, s'hages plantejat arraconar el castellà a l'escola en favor del suagili, perquè es consideràs en aquell moment un idioma de futur, bàsic per la convivència illenca, estatal i mundial i eina imprescindible de cohesió cultural mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterenca.
Què haurien dit els mateixos que ara veuen com el seu pla, d'igual base però oposada víctima, està funcionant...? sí, sí, el SEU pla: atacar la unitat de la llengua catalana acceptada per consens amb tothom des de fa 30 anys, segregar els illencs amb discursos estèrils (jo soc mallorquí, no català...!!!) propis dels nostres rebesavis que vivien en temps dictatorials, incidir en la forma en què hem d'educar els nins actuals sense tenir en compte l'opinió dels encarregats precisament de dur a terme aquesta tasca, crear grups d'opinió sense dir res mínimament format, obviar els ciutadans sobre els que volen aplicar les seves mesures... vaja, el seu pla!?

No us sona a res això? No és com si parlàs de la forma de govern que dictaven les institucions pre-democràtiques...? Però, això no era part ja de la història (que per cert, s'ha reescrit recentment, alleugerant les desgràcies que aquella època va provocar)?

Els Consellers encarregats de l'intent de destrucció de la nostra llengua, de la trenca de part de la nostra societat com a tal, del fet d'hipotecar el futur de molts nins i nines que no tenen culpa d'estar sota l'empar ideològic de gent incapaç d'afrontar la realitat per així deixar-nos un futur millor i per això es dedica a desviar la ràbia cap una qüestió que al final no serà tan important com menjar cada dia; aquests consellers, han anat sembrant durant dos anys de calvari una llavor que no sabem ben bé quin fruit tendrà, però s'ha comprovat ja com aquesta llavor ha esterilitzat la terra que la conté, l'ha deixada tan seca que tardarà altres 30 anys-com mínim- en poder-se recuperar en tots els sentits, i mentrestant, 4000 i busques simpatitzants de 'lo balear', o 'lo nostro', estan incidint directament en la presa de decisions dels qui s'enorgulleixen de ser representants de més d'un milió de persones.

Sorprén veure com en una organització que defensa la separació de poders, les llistes obertes i la defensa dels drets lingüístics personals (tot això escrit en un correctíssim castellà al seu web), estigui tan contenta que, al final, tot un govern hagi preferit obviar les institucions que han donat opinions professionals i consensuades (a les que el propi web diu respectar, i no tenir la voluntat de contradir sinó cercar-hi opinió) i hagi decidit canviar de rumb per acabar de dur a terme un pla esbojarrat, incongruent, contestat per desenes de milers de persones i que no respon més que a la voluntat particular d'un grup minúscul de persones.

És tot una immensa contradicció:
Si vols tanta llibertat.. per què la coartes?
Si vols defensar la llengua pròpia... per què l'aniquiles a l'escola?
Si vols separar els poders... per què te reuneixes amb uns quants d'ells per incidir en l'àmbit que gestionen?
Si vols ésser un Ens que defensa (segons el teu web) la llibertat i la tolerància... per què no deixes que la gent trii el que realment vol encara que no t'agradi?

Al final, la quadratura del cercle (o Círcol com diuen), farà que dins l'espai resultant no quedi més que un enorme buit que esper mai s'ompli el suficient com per a que realment acabi governant-nos de veritat aquesta casta de gent a la que no puc entendre, i a la qual (gràcies a l'educació pública que vaig rebre) respectaré i toleraré encara que no cerquin mai cap consens amb les meves idees, que consider tant o més bones que les seves.

Sincerament, esper que en dos anys els balears de veritat escollim el nostre futur molt millor... o, al manco, amb més intel·ligència, perquè això de cada cop és sembla més a un circ, que a un país.


dilluns, 15 d’abril del 2013

dijous, 11 d’abril del 2013

La llengua.. amb tàperes

Empraré un símil futbolístic que sol funcionar per una majoria extensa de gent.... Amb una apropada per la dreta amb format de trilingüisme, un remat final en forma d'adequació de texts a les diferents modalitats de les Illes, ha arribat el gol de cap -o al manco pensat fins el milímetre- del govern neofatxta liderat per Joserra que deixa el marcador de la cordura 0-1 a favor de la segregació cultural i assassinat d'una eina de cohesió social.
Pel que es veu, l'incompatible amb el seu carrec, ara persona innombrable a la cambra autonòmica també és dirigent al Círculo Balear, una entitat que els illencs també devem haver votada sense saber-ho donada la facilitat que té per promoure i influir en la redacció de lleis via contacte directe amb el president de la comunitat, qui a partir d'ara tendrà l'honor ja no només de ser el cap visible d'una zona on s'inventen noms de ciutats defensant la llibertat de no se què (mahon, palma de mallorca...), sinó de crear noves llengües en un esforç I+D+I mai vist a l'arxipèlag, i m'atreviria a dir que mai experimentat tampoc a tot l'Estat.

El balear, o com escriuen els gonelles de pro "el baléà", serà un nou idioma que els menuts i menudes començaran a veure reflectits als magnífics llibres, per exemple, de religió catòlica que de ben segur explicaran amb bon mallorquí, menorquí i eivissenc (en Peperra s'ha oblidat de formentera) com ser millors persones als futurs balearicus, qui a més de tenir clar que s'ha de fornicar amb la única intenció de procrear nous humans amb insularitat pulcra, com si a l'adn hi dugessin traces de Joan Alcover, podran exigir que per exemple, un farmacèutic els doni medicines a cost desorbitat en la seva llengua pròpia diferent al castellà... Bé, si el pla funciona com ha de funcionar, tampoc hi haurà necessitat de farmàcies a les conrades illenques, ja que uns quants pare nostres seran suficients per arreglar no se.... que te diria jo.... el càncer mateix; i si no són els "padre nostros" (estic provant a meam com vaig de balear nivell Ç), seran els preus que tendran aquestes "medisines" els encarregats d'esborrar de la sanitat els llistats de pacients amb malalties greus, ja que poquetes persones podran assumir el cost d'una curació amb el mètode poc natural de la ciència.

Però des d'aquí voldria demanar al Circulo, i no oblidem al Grupo d'Acció Baléà i totes les milers... vull dir centenars.... be, els membres de tan il·lustres i acadèmiques institucions, anessin més enfora! Faig una crida a que de cara al 2016, fins i tot el 2015, perquè no!!! els llibres es puguin traduir al pollencí, al solleric, al felanitxer, a modalitats pròpies (i de les que hem de poder tenir la llibertat de triar a qualsevol àmbit) amb variants concretes tan importants i diferenciades com el mallorquí de Pina, el menorquí de Maó, el menorquí dels qui li diuen Mahon, el formenterer amb pinzellades d'italià que s'escolta al far de la Mola quan es veuen les sortides i les postes de sol o l'eivissenc que parlen al passeig de Vara de Rey cantonada amb Avinguda Espanya els qui fan les performances per a Pachá.
I anant més enllà, anant més a favor d'aquesta llibertat que no és altra cosa que una condemna a la mateixa per a que la majoria acabi parlant, rallant, xerrant el castellà; voldria recordar que es pari especial esment en tenir cura per a que els pobres alemanys que venen a Calvià durant l'estiu, puguin escolaritzar en els campus estiuencs als seus nins i nines en el balear que se "txampurretja" a Punta Ballena un dissabte vespre qualsevol d'agost.
Un cop aconseguides aquestes fites, podriem conquerir el món com si l'esperit de Jaume I ens donàs ales per reduir a zero els pancatalanistes contraris a la pàtria espanyola...  És que és com si ja ho veies: en Bausan Primer a la plaça catalunya un cop arribades les tropes illenques al centre de la ciutat i fet capitular al demoni Artur. "Catalans! ja no sou víctimes de l'opressió separatista!! A partir d'ara sou mallorquins! Unes herbes i una ensaïmada mentre preneu el sol a "sa plaia" vos seran suficients per ser feliços i sentir-vos part d'un mateix poble... Al·leluia!"

Però... No!

No!
Aquesta hipèrbole que semblaria fa unes setmanes l'anada d'olla més intensa en molts de temps de qui escriu aquestes línies, és ara part dels somnis humits d'un col·lectiu de talussos als qui sí se'ls ha de reconèixer un mèrit que semblava encara més utòpic que donar forma real a les fantasies descrites a la línia anterior. I és que els gonelles han estat els únics capaços de provocar que el Partit Popular, a la fi, compleixi una de les promeses electorals que feren en campanya. I això fa por.




Ja ho sabeu: divideix i venceràs. Aquesta és l'acció de govern que ens toca patir. De moment, no està clar si guanyen o perden... però no crec que cap membre de l'actual govern de les illes pensi en la llengua més enllà de com part d'una recepta -tan nostrada- com la llengua amb tàperes.

Fins quan ho hem de consentir?