L'oficina d'ànimes en pena cercant feina

Anys i anys preparant-se per un futur millor... millor? Bé, per un futur en el que no pensar que la ignorància és la veina pija del pis de dalt.

Anys i anys pensant que si t'esforces en alguna cosa, seràs un paio de profit... més bé per a que algú se n'aprofiti de tu...

Master en xirripitiflautica quàntica... més val ser master de l'univers, o com molt master of puppets...

Tot, per acabar a la cua de l'atur conversant, de macroeconomia amb un mestre cantaire... vull dir un professor de música, que cerca feina a ser possible de "lo seu", però la rialla de la senyoreta de l'oficina de recaptació d'ànimes en pena sense curro a la vista, denota que aquell bon home haurà de muntar-s'ho com qualsevol músic que es precii: en negre i pel seu compte.

Que maca és la vida de músic, tot el dia cantant -tra la ri, tra la rà- lligant amb les grupies, viatjant en furgo, inventant històries que siguin creïbles a qui les escolti, maquillant -les amb notes musicals...és com la d'un polític, tot el dia cantant - tra la ri, tra la rà, lligant amb els votants, viatjant en business, inventant historietes per a tenir la portada dels diaris, maquillant la veritat.. i sí currant en negre i pel seu compte.

Tocata i fuga, caldrà fer amb el que se'ns acosta, que te tota la pinta de requiem això.

Grans líders mundials - Chuck Jovis

Dos mesos... sí i què?

I que volíeu?

No es poden fer tantes coses... que si posar benzina al iot, que si pintar-me les ungles a la 'manicura francesa', que si quedar amb juanramari per fer uns combats de tirar magdalenes als cans de les ronyoses i estirades dones dels banquers del club, que si polir el pal de golf.... uff, quin estrés!!!!

Ja, i ara me direu que no intuíeu la meva oiosa fortuna, inesgotable, sempre a punt de posar una mica de sucre a la meva vida... si és queEEee...

Sí, fortuna que no puc ni contar.... Bé, ja sabeu  que la imaginació és gratis, no? Per aixó no la puc contar..

Vet aquí el meu tresor, perquè el que és fer d'idiota com el que he descrit abans, ni havent-me tocat, però de veres, les primitives que ha guanyat en Fabra... Que aquest no té un tresor, té una mina al cervell (per corrompre tot allò que pensa, clar).

Res que torn a ser aquí, ja sé que importa un cogombre això, però jo imagino que no és així i ja està, au!