Capítol 4: He dit que no has de fer capítols!

La sèrie de posts dedicats a negar la meva capacitat per fer series de posts, pel que es veu no arriba al final...

Així que, ja que m'he emperrat en fer capítols, hauré de començar pel començament no? Com manen els cànons: pel pilot.

Sí..., aquell primer intent de fer alguna cosa, normalment de resultat més bé "trunyaco", sense il·luminació, amb un guió que podria haver fet el meu cosí mentre jugava amb els caps decapitats de les barbies de sa germana; és el que normalment es coneix com pilot, també se'l coneix com zero... no per la puntuació que hauria de tenir si haguessim de donar-li nota, sinó pel número que se suposa serà l'anterior al número 1 (amb l'esperança que aquest 1 arribi...)

Jo he fet el meu homenatge -primer i darrer, per cert- als capítols pilot... o zero... i efectivament, no val un duro, vos recomano que si ho podeu evitar, aneu a visitar el blog de kiko "el de salvame", que és igual de trunyo, tampoc no val un duro però al manco costa un ronyó i pobret ell ho fa per menjar.. jo per passar les nits d'insomni...

El meu altre io és... el que ha baixat l'escala quan jo la volia pujar.

Capítol 3: El jamón que fa olor a pet

Avui una meravellosa peça de porc bullit, que a la tapa s'esforçava per recordar-te que no té ni sulfats, ni gluten ni conservants artificials (que dius... no hauria de ser el normal que no tengués això???.. idò no!) ha perdut tot el seu interès culinari després de destapar el seu embolcall..

-Joder, fa olor a pet!- he pogut dir mentre la meva panxa es retorçava 180 graus... sí, allò emetia un aroma semblant a ventositat anal! a flatulència eructada des del cul! a desembós ràpid de l'ànima podrida! a aire calent espanta-amics! a trauma psicològic si algú l'utilitza de despertador...! punyetes!!!!

Vaja, que per si no ho tenia clar, aquella pudor que reconvertia el significat culinari del cuixot en "cul", m'ha servit per corroborar que el jamon prové d'un porc! I sí, l'hi dic jamón perquè cuixot és massa correcte per a un aliment que quan l'encetes te fa embogir d'una mescla entre oi, gana (perquè normalment quan quelcom destapa un paquet de jamón és per fer-se un entrepà...) i sorpresa. Per cert, i dic jamón perquè jo quan m'enfado, me surt en castellà... serà herència d'haver estudiat amb els hermanos de la salle.. mira ho dic en castellà això també...

Res, que després de cercar com un pardal un tros d'alguna cosa per expulsar l'aire cap a la campana extractora de la cuina (més que res per evitar que allò impregnàs de caca gasosa el fantàstic pa bimbo que ja tenia preparat amb cura i amor per servir de base als condiments...), he caigut en el compte que si aquella carn feia olor a York, concretament al clavegueram de Nova York, millor era no arriscar-se a tenir problemes gastrointestinals que provoquin els mateixos efectes però directament des del meu propi forat negre situat on l'esquena perd el nom, així que he agafat un tosquet de formatge de cabrales pel bocata... Que fa igual o pitjor pudor, però amb aquesta se suposa que no passa res... .p

Per pair el meu cabrales, i de passada el post d'avui, vos deixo un video clip...

El meu altre io és... qui s'ha begut el cola-cao abans que jo.

Capítol 2: Crec que no hauria de fer capítols

No és per por que certa discogràfica emn vulgui denunciar a l'sgae per emprar el seu nom de forma il·lícita, no! La industria musical està fatal però no tant... o sí?!

Res, que crec sincerament que no hauria de fer capítols perquè no tenc una història tan llarga que contar; de fet jo només podria arribar a contar números (un.. dos.. .tres..) però un bloc ple de posts amb únicament uns números escrits me sembla tan interessant com allò que està mirant la de la foto... 

I sí, els sencers, els naturals, els complets, els reals... -ei, que estic parlant de números, no de iogurts!- poden arribar a ser molt més interessants que qualsevol dels programes que emet Telecinco, cadena que he posat de fons mentre escrit aquest relat per a veure si m'inspira alguna cosa; però aquest és un canal a qui només l'interessen els digits pels numerets que monta la germana guapa de Gollum, alias "la princesa del pueblo".

Jo soc de poble i gràcies a aquesta tipa, ara també soc un republicà convençut, així que esper que ningú no provi de demanar-me més diners dels meus imposts per sufragar els abrics de chinchilla d'aquesta choni venguda a més, qui no coneix altre delicatessen que un tros de pollastre al forn. Ja me basta amb el iot fortuna, les operacions de nas de l'ambaixadora del formatge de cabrales (que mira que ja feia prou pudor com per retocar-se justament el conducte olfatiu), les guarderies de l'equip de futbol que ha muntat l'híbrid de l'inspector gagdet i Pipi Estrada, les desfilades militars que protagonitza més una cabra que els tancs i un tal Peñanosequè (que justament apareix ara pel canal de fons despotricant contra un tal cachuli...) per a estar convençut que, si no fos perquè els republicans més influents del món s'acaben ofegant amb una trista galeta, 

 el món no tendria més trono que el que visitam regularment els qui berenam activia (gràcies Coronado, com actor no vals un duro però vaig com un rellotge ara),

I tot aquest speech parlant de la mateixa persona de la que parla tothom? Doncs, sí, no soc original, ja ho sé... Però no me diguis que aquest monstre inventat per la "cadena amiga" no te una historia com per dividir-la en capítols, encara que el resum de tots ells acabi en estirar la cadena després d'haver vomitat durant cinc-centes entregues i amb tots els detalls un únic tema: com es va tirar a un torero.

Saludos princesa los que van a morir... de asco, te saludan.

El meu altre io és... l'esquerrà que escriu amb un teclat ytrewq a l'altra cantó del meu mirall.

Capítol 1: al cap el pit i al pol un pic

Si el pit governa el cap per ser calent com un clau coent, per què acabar al fred com si un pic i una altre pic ens anessim al pol? Nord, sud, què més dóna si el gel està tan glassat que cap cap calent pot fer que el pit al manco un cop deixi d'estar congelat?

Per ventura, el cor que està al pit, un pic pugui manar al cap glassat i faci que el melic del món sigui un punt petit que cap cap pugui mirar-se més temps que un segón.

El meu altre io és... aquell qui escriu girat d'esquena a mi.