dimecres, 11 de gener del 2012

Qui te boca, traga caca

A veure que no m'aclar.... El nostre superpresident que en dos dies ens treurà de la crisi, em te desconcertat. I no només ell, sinó alguns dels seus col·laboradors més propers.

Fins fa unes setmanes, això d'apujar impostos era la mesura que ni es podia tocar, dir, pensar, somiar o xiuxiuejar, perquè -segons ens explicaven- el més perjudicats per aquesta mesura, (per variar) seriem els pobres curreles, que no arribam a final de mes i que no sabem com punyeta obrir un compte corrent a les caiman o un dipòsit a les madeira... Llocs aquests on pululen botins, fabras, bigotes, mafiosos, lladregots i altres espècies.

A on he arribat jo és a estalviar al banc taronja den Matias Prats, i ara resulta que me surtirà més barat jugar a lo loco en Borsa que procurar tenir un raconet per si de cas....

Res, que sense quedar del tot content amb això de guanyar eleccions, i representar els interessos de molts milions de persones, en Marià, decideix -malgrat les recomanacions de la jefa suprema d'europa- augmentar impostos, mitjançant la pujada de l'irpf. "Dura i dolorosa, però imprescindible" ens conta en plastilinaman. Dura i dolorosa per a quí?!!

A la majoria dels mortals que ens pugin l'irpf, ens suposarà pagar més del que les malaurades economies familiars poden suportar amb normalitat, perquè no és només l'irpf: és la llum, el gas, la benzina, el transport públic, respirar? (no!, encara no hi taxa per alenar, però tot arribarà, tranquils), i això no és ni dur ni dolorós, és una estafa i punt!

Altres, es deuen mirar això com l'excusa per fer unes rialles al club de padel amb els amigots del partit dels dijous. I és que els qui es renten el cul amb bitllets de 500, la única cosa que necessiten fer, és contractar a quatre pringats que per quatre euros de res maquillin el seus comptes i així... no se... la renda els surti a tornar, o pareixin tant desvalguts i aufegats per la crisi que puguin pillar una subvenció per la seva empresa encara més sucosa que l'habitual...., per exemple.

Ja se perquè han descongelat les pensions aquests, i és que els pensionistes són dels qui més patiran en comparació a altres sectors socials... El PP, que tant vetllava per les polítiques socials... Recordau?


El més curios de tot, és que això de pujar els imposts, era horrible; un atemptat contra la gent; una mesura descabellada... i si no... mirau, mirau... com era allò de "Donde dije digo..."










I n'hi ha bastants més d'aquest... Quina pena fan....

dimarts, 10 de gener del 2012

Antony, el Deutsch

Ja que els darrers mesos -bé, a les illes ho vivim des de fa uns quants anys- els alemanys semblen ser els qui "suren el barco"; a Balears, concretament a Mallorca, un altre alemany -Antoni-, podria ser la persona que provocàs la caiguda d'un mite, l'enfonsament de tot un vaixell construït com si fos l'arca de Noé, (de la Biblia o la de l'anunci d'axe -tan se val-) i el responsable de surar allò que un dia varen titllar com justícia.

És igual, si ha estat la creació d'un -o un parell mallorquí- discurs/os pagat/s per 'lo bajini' amb calerons de tots per contar qualsevol xorrada a les masses eufòriques i desitjoses d'ultracentrisme folrat d'euros, si ha estat la creació d'un velòdrom a mode de mausoleu per a satisfer les enravenades d'un polític de províncies vengut a més, o si ha estat la creació d'un entramat de corrupció que ni el dels trajes va somiar en els seus millors moments. El fet és que Antoni Alemany, el Deutsch, està piulant com si hagués creat la versió acollonida del twitter mallorquí, i darrere seu, ho estan fent tots els qui un dia varen creure que tenint el carnet dels albatros es permetia mangonear als ciutadans sense despentinar-se (i si ens despentinaven es contractava una perruquera i punt).

I només portam un percentatge minúscul de peces separades del cas Palma Arena! Són tants els granets d'aquest element, l'arena, necessaris per construir la història, que ni tota la platja de Palma (aquesta que es volen carregar i no saben per on partir) seria capaç d'albergar tal quantitat de sorra. Vatua deu quin pollo, Jaume.

I és que això s'ha convertit en un circ, sense pallassos ni trapezistes, però un circ al cap i a la fi. No em direu que el Palma Arena no és l'escenari ideal on crear aquest circ a l'estil romà, no? A la sorra de la plaça que és Palma (de Mallorca, que és que no m'hi acostumaré mai...) hi han aparegut avui matí gladiadors, esclaus abans princeps (be, quasi), soldats lleials, espies germànics, dames de companyia, públic reclamant la sang dels vençuts... Faltava l'Emperador, això sí, però aquest s'ha estimat més no deixar-se veure en públic ja que el gust de mirar caure el seu predecessor no el deixa posar cara seria, sinó al contrari i això no està bé (per davant de tot s'han de guardar les aparences)... Ni el coliseu romà en època de Titus Flavius havia tengut tanta expectació per un dels seus combats com el d'avui.

Les armes són clares. Per uns: campi qui pugui a meam si el jutge no ens fa massa gran la pena; per altres: desviar el discurs, no cap al de defensar la innocència de la causa que se'ls imputa (que suposo jo que deuen tenir clara la culpabilitat... no?) si no al d'atacar aquells qui abans d'hora estan opinant públicament sobre la qüestió (feo sí -ho reconec- però alguna cosa espanyola se'ns havia d'aferrar de tant insistir en l'orgull espanyol)... Les apostes en el circ estan empatades. Què pot ser més bo pel negoci que posar-hi un poc de morbo per a que l'arena central del coliseu provincial atregui més gent? I ja que ve gent que sigui de fora a poder ser, per a que els forasters comprovin les vergonyes d'un parell d'illencs que s'han cagat sobre la terra que els va veure néixer - a alguns- i sobre la gent que hi viu en ella.

El polze amunt o el polze avall... Quin serà el veredicte del Jutge? No ho sabem. El de la gent? Tampoc. Segurament molts només pensen en el que poder menjar demà quan obrin la gelera i segueixi estant buida, i tal vegada alguns altres començen a pensar que, per ventura, s'equivocaven quan fa uns mesos, dipositaven una PpaPpereta 'x' dins una urna de plàstic... I si tots aquets fossin iguals? I si realment els importàs un rave la gent i la única cosa que volguessin és acaparar el poc que queda abans de la fallida total?

Haurem d'esperar el final de la pel·li, mai se sap els guionistes què pensen fer com desenllaç d'aquest film a l'estil romà clàssic... Això sí, a algú de l'extrema dreta segurament les faldetes dels gladiadors li recordin les seves més baixes i absolutament prohibides temptacions sexuals, motiu pel qual molts tenguin aquesta mala llet continua, i motivin actes com penjades de banderes espanyoles enormes a llocs "catalufos" o l'aniquilació de tot allò que faci pudor a anti espaÑÑÑññññÑÑññolitat.... però aquesta és una altre pel·lícula.

De moment, es qüestió d'agafar crispetes i parar-se davant la pantalla (per cert, avui IB3 s'ha dignat a parlar de l'assumpte. Cosa rara) i veure com acaba el film. Només esper que no hi hagi massa sang.