A veure que no m'aclar.... El nostre superpresident que en dos dies ens treurà de la crisi, em te desconcertat. I no només ell, sinó alguns dels seus col·laboradors més propers.
Fins fa unes setmanes, això d'apujar impostos era la mesura que ni es podia tocar, dir, pensar, somiar o xiuxiuejar, perquè -segons ens explicaven- el més perjudicats per aquesta mesura, (per variar) seriem els pobres curreles, que no arribam a final de mes i que no sabem com punyeta obrir un compte corrent a les caiman o un dipòsit a les madeira... Llocs aquests on pululen botins, fabras, bigotes, mafiosos, lladregots i altres espècies.
A on he arribat jo és a estalviar al banc taronja den Matias Prats, i ara resulta que me surtirà més barat jugar a lo loco en Borsa que procurar tenir un raconet per si de cas....
Res, que sense quedar del tot content amb això de guanyar eleccions, i representar els interessos de molts milions de persones, en Marià, decideix -malgrat les recomanacions de la jefa suprema d'europa- augmentar impostos, mitjançant la pujada de l'irpf. "Dura i dolorosa, però imprescindible" ens conta en plastilinaman. Dura i dolorosa per a quí?!!
A la majoria dels mortals que ens pugin l'irpf, ens suposarà pagar més del que les malaurades economies familiars poden suportar amb normalitat, perquè no és només l'irpf: és la llum, el gas, la benzina, el transport públic, respirar? (no!, encara no hi taxa per alenar, però tot arribarà, tranquils), i això no és ni dur ni dolorós, és una estafa i punt!
Altres, es deuen mirar això com l'excusa per fer unes rialles al club de padel amb els amigots del partit dels dijous. I és que els qui es renten el cul amb bitllets de 500, la única cosa que necessiten fer, és contractar a quatre pringats que per quatre euros de res maquillin el seus comptes i així... no se... la renda els surti a tornar, o pareixin tant desvalguts i aufegats per la crisi que puguin pillar una subvenció per la seva empresa encara més sucosa que l'habitual...., per exemple.
Ja se perquè han descongelat les pensions aquests, i és que els pensionistes són dels qui més patiran en comparació a altres sectors socials... El PP, que tant vetllava per les polítiques socials... Recordau?
El més curios de tot, és que això de pujar els imposts, era horrible; un atemptat contra la gent; una mesura descabellada... i si no... mirau, mirau... com era allò de "Donde dije digo..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada