CNN era pus

Com quan te surt un gra al cul, i se va infectant a poc a poc, CNN+ havia començat a ser el líquid infecciós (carregat de pluralitat i força imparcialitat) que tota empresa de comunicació vol carregar-se... Sí amics, recordau que les facultats de periodisme són ara factories d'empleats del McDonalds: tant se val escriure un peça per a l'informatiu del migdia que tallar una peça de carn picada provinent de no se sap on per fer un happy meal...

I com qui no quedi la cosa, els que creuen que fer un total és canviar l'oli a el seu Mercedes varen decidir que tenien ganes de fusionar-se (que ja es podrien haver conformat amb pegar un parell de polvos com tothom però no, als poderosos els hi va la marxa més que els simples mortals...) i, de passada, llevar-se un canal de sobre que, tot i estar asfixiat per una incomprensible manca de mitjans, aconseguia ajudar a comprendre un pel millor la merda de pais en el que vivim.

I com quan t'has de llevar un gra al cul perquè ja no et pots ni seure, els partíceps en el polvo més car de la història de la comunicació espanyola, vull dir, la fusió de Teleberlusconi i Canal Polanco Jr, decidiren que, ja que estam de crisis i li podem donar les culpes de tot, CNN+ no era viable.

Així que plof!! feim esclatar el gra que ens molesta, i plof! posam un canal en el que el pus i la porqueria és tan habitual que ja no ens fa ni oi enviar-nos-lo com si fos un tassó de suc de melicotó.

Gran Hermano 24 hrs!! Heu llegit bé GRAN HERMANO 24 HRS!!!!! Així, així! Així es fa la informació del segle XXI: és més important veure com un friki amb mig dit de front es neteja les dents per després anar a fer una prova de "fòbies", que saber què està succeint al teu voltant i poder contrastar-ho amb opinions de professionals sobre el tema.

I entre tant de pus, què ens queda? Doncs... bingo! internet!!

Com si fossim l'asterix i l'obelix a la Gàlia, en el nostre cas del pensament crític; vivim envoltats de romans que necessiten tenir controlades les masses per a amassar més denaris i sextercis en els seus contes corrents; uns romans que van atacant i prement poc a poc les llibertats que hi ha per la xarxa per a veure si enlloc de persones amb opinió poden convertir-nos en un concursant més de Grans Hermanos i, si tenim sort en aspirants a aquesta nova reialesa personalitzada en la figura de Belen Esteban... Menys mal que ens queda La Galia; no se si per molt de temps, així que aprofite-m'ho!!

... el meu altre io és qui mira el 24 hrs de tve

Cap títol, per a dibuix fet amb la mà esquerra i esturbada

Logo de coca-cola, fet sobre nadala cantada per nins repelents corejant a Raphael.

Sinde: sin descarga no hay cultura, inculta!

Podeu copiar-vos, passar-vos, aferrar-vos, pedospear-vos, enviar-vos, escriviu-vos, cantar-vos, rapidshear-vos, confitar-vos, escupir-vos, en definitva, fer-vos arribar de qualsevol manera el cover de John Cage que acabo de versionar... No tenc, ni els drets, ni els permisos del seu autor per a fer aquesta versió... però, bé, a veure qui és el/la guapo/a que demostra el contrari, huas huas...

Sí amics, aquesta és la meva tonteria d'avui, feta davant les decisions salomòniques de directores de cinema de tercera fila...de butaques...

Al manco, la cosa no ha prosperat; no perquè els qui han votat que no, creguin realment en què la transmissió de la cultura ben distribuïda no té perquè ser un niu de pirates, lladres, terroristes, assetjadors, pedòfils, i tot un etcètera etern que no té ni cap ni peus.. pues jo crec que no ha prosperat perquè no l'hi han trobat cap forat per on embutxacar-se quatre calerons extres que permetin als congressistes fer-se el sopar de nadal amb un capón enlloc d'un pollastre, a costa d'una possible recaptació "porta a porta" dels drets que generaria el tamborilero, los peces en el rio, o la Sibil·la... ai, pobre del que intenti cobrar per la Sibil·la ara!!

Per cert, algú recorda que la transmissió oral és la forma que hem tengut d'ensenyar-nos les coses els humans? a meam si ara haurem de pagar drets d'autor per una nana, o per què no? per a aprendre a parlar...!!! no sé: mig euro per frase? que tal Sinde, ho compres o si vols puc cedir-te els drets de la idea? ¬¬

Res, que sempre ens quedarà el minimalisme per lluitar contra allò que no està bé i que ajuda a deixar més mudes les veus crítiques amb el Sistema; el que no saben els del Sistema és que ni els muts poden ser callats.

>

Juer, això de ser reivindicatiu/progre/melenudo/hippie/altres adjectius que el pro-sgae deuen pensar si han llegit aquest post, m'ha posat com palote... vaig a veure un poc de guarrerisme made in senyores que fumen i et tracten de tu, que es veu que aquestes webs (de les que internet n'està estibat) no es poden tancar ni amb plumassos del govern, ni amb un cop de vent de les orellles de la menestra, i això que quan na sense_de se posa a esperonejar els cartílags, els metereolegs reben avisos d'huracà! fiuuu!!!

El meu altre io és qui  no porta recades de clip.

La caixera del carrefour vs el caixer de la caixa

Pip, pip, pip, pip.... 8 hores seguides d'aquest infernal so de caixa enregistradora, deuen donar per detectar, al manco, un parell de casos d'esquizofrènia aguda cada dia en qualsevol dels hipermercats del país, nom aquest -hipermercat- que els hi han posat no per la gran quantitat de mercaderies qui hi pots mostrar, sinó per la hiper velocitat a la qual has d'agafar-les un cop les passes per caixa...

I es que si tens la sort equivalent a haver passat per sota tres escales, mort un parell de gats negres, esnifat un kilo de sal escampada per la taula i haver romput dos miralls, hauràs d'anar a comprar a un carrefour un divendres vespre, cinc minuts abans de la hora de tancament. Valgamdeu!!!

Si normalment les xiuletades són la banda sonora molesta i repetitiva dels hipers, a aquelles hores allò és com si David Ghetta hagués arribat allà confonent el Super (que jo encara li dic Pryca) amb Pachà i estés fent la seva actuació; que és igual de molesta que una caixa però al manco els que la sofreixen hi van per motu propi disposats a escoltar-ho,  fins el cul de pastilles no precisament d'avecrem i ballant igual de bé que el carro que porto, que -per variar- torça cap a la dreta i t'obliga a xocar amb el pobre jubilat que passa les tardes tastant les degustacions gratuïtes de formatges marca not'hifixis, i empaquetant pots de mantega com si fossin regals pels nets...

Bé, que em desvio.... piip, piip, piip... mare meva, les 21.20 i jo encara estic triant si dur el cola-cao normal o el paladin turbo...

- on cony hi ha les magdalenes?!!!

-digui??

-que vol senyora, no veu que estic atavalat???

-ay, com que m'ha cridat...

-jo no l'he cridada?!!

-sí, em dic magdalena jo!! vosté m'ha cridat!!!

Definitivament, duré croissants... que engreixen igual i dubto que un senyor anomenat així em faci perdre el meu valuós i curt temps!!!

Piii, piii, piiip  -senyors clients, el carrefour els fa saber que el seu temps de consumisme inútil s'està acabant- pirrripiii, sexy bitch., pirripiiii.... pumba pumba....

Cawen David Gueta, ara s'ha fet locutor de supermercat també?! Res, que després de córrer com un capullo  passadissos amunt i avall (per què punyeta no posaran les galetes devora la llet i el pa devora els embutits???) arribo a la caixa...

Ai, deu meu quin estrés!!! Que si posar les coses que has amuntegat al carro per a que passin la cinta... que si ara el fuet s'enganxa amb el xiclets perquè és massa llarg i surt pels costats, que si agafa l'aigua (que pesa un colló) sense que se te disloqui l'espatlla, que si...

-tarjeta carrefour?-  serà mala zo**a, però si ja ha passat mig carro i jo no he començat a col·locar res a la bossa superecològica, feta de plàstic, que ara he d'emprar enlloc de les cistelles de sa padrina...!!!

-un moment senyoreta, si us plau- (vaja, increïble però me queden forces per ser amable després de ser humiliat com si fos un gra al cul d'aquella oferidora de descomptes en coses que no compraràs mai)...

I aquí és quan es fot del tot el dia... No sols no t'espera un moment la senyora, sinó que comença a anar més aviat!!! (és la venjança de les caixeres del Carrefour!!).

Aquella dona, morena -i amb morenes segurament d'estar tant temps asseguda allà- te mira amb cara de vici, i te puteja amb el regust dels qui se saben dominadors de la situació i, a l'hora, amb la frisor dels qui no cobren ni mil euros al mes i no estan disposats a fer ni un minut extra de feina per a una empresa que no els deu donar un trist pot de favada d'aguinaldo.. la crisis; que ho excusa tot...

Però de cop i volta, una altra caixa, un caixer de La Caixa per ser exactes (que per a mí representa una cosa pitjor encara: ja que formar part de la xarxa d'un banc és el càstic més sever que pot rebre una persona, donat el fet que saps que entrant a un banc, qualsevol, automàticament hauràs d'estafar, tractar amb presa i malament a la resta de gent. Més malament encara que el que fan a un carrefour), me dóna la possibilitat de girar la truita... sí... Huahuahuhajuahm

Mentre la caixera m'acaba de fer la punyeta amuntegant la darrera capsa de corn flakes sobre els croissants i l'ensalada, deixant-la com una pasteta semblant a un plat d'espinacs amb nata. Jo, amablement però manco que abans, li dic que no tenc diners en efectiu i que la meva targeta de credit no funcionarà amb la seva caixa, ja que he sobrepassat el límit que el banc me deixa per gastar en pagaments en caixes... que, si me disculpa, vaig un moment al caixer de davant, que allà sí podré treure l'efectiu necessari com per poder pagar-li tot...

Victoria!!! Cesar, los que van a morir te saludan!!!!

Aquella dona, ha passat de la mirada de vici, a la mirada assassina; a aquella mirada dels qui no cobren ni mil euros, i estan tan putejats per l'empresa que no els dóna ni favada d'aguinaldo i que, a sobre, ja no poden ni espassar-se l'estrés fent anar de cul als qui compren allà coses a darrera hora.

Als dos, només ens queda tornar a casa amb els piip, piiipps, incrustrats al cervell com record d'un dia de merda... en el què paradoxalment, un caixer ha donat la possibilitat de donar pel sac a una caixera... esper que algun dia, sigui a l'enreves que encara passaré més gust.

...El meu altre io, és qui espera al lavabo d'homes

.

Petits plaers de la vida: 1

Que nevi a fora de casa i tu estiguis fent una xocolata tan calenta que te caigui un moquillo del nas...

Que a la tele no facin res d'interessant en 47 canals i això t'obligui a apagar-la...

Que el toro empitoni al torero com si fos una banderilla que acompanya un pinxo de truita a un bar de sevilla... (això sí, que el torero no pateixi, eh? que el curin de seguida, que amb ell ho poden fer...)

Que te diguin que t'has aprimat mentre te conviden a un cafè amb croissants.

Que un gorrió se cagui damunt el cap del teu cap.

Que un guardia civil aparqui el seu cotxe damunt l'acera i un policia local el multi.

Que un peix globus s'infli davant teu.

... El meu altre io, és qui no suporta els informatius de telecinco

Poema raro

la m'he estorbada

amb la mà enrampada

turbat com ratpenat

amb la pena esburbada

la barba poblada

i els llamps emmarats

amb la turba apanada,

rata balba que m'he donat

Cap títol, per a dibuix dos de la sèrie mà enrampada

Corb cabrejat sobre base de mal de cap, decepció amb els controladors aeris i desconfiança en el govern.

Els descontroladors tenen el control

Avui si miram el cel, veurem només estrelles... Els estrellats estan a terra tractant de pressionar per a que els paguin les hores extres que han hagut de fer per mantenir els cels estatals plens de gent asseguda veient els núvols, i els aeroports carregats de maletes perdudes, cans extraviats i guardies civils de mal humor.

Tothom està tan nervios... o tant en els núvols, que porto tres hores seguint en directe l'enorme caos que s'ha format, i ningú ha dit res sobre quin és el problema que ha fet arribar a aquesta situació!!

He contat "huelga salvaje", "rehenes", "militarización", "chantaje" unes vint vegades... però "motivo", "solución", "información" ni una... aiss, quin pais aquest on viu el meu Io original...

En el món on visc, jo... el meu altre io, les coses estan molt millor: un avió és un aparell on encara et donen caramel·los gratis precioses i preciosos hosteses i hostesos carregats d'amabilitat; un controlador és un tros de hardware que pots apagar tot just prement un botó; la militarització és la fase 3 del meu joc preferit; la vaga és la dona de l'ajuntament que fa 2 anys que m'ha de contestar una reclamació i qui cada cop que telefones està berenant, de vacances, de baixa o comunicant; una utopia vaja...

I que passarà a partir d'ara al país del meu Io original? M'imagin que en unes hores els avions tornaran a carregar de CO2 l'espai aeri, les maletes se tornaran a perdre amb normalitat, els cafès de l'aeroport seguiran essent aigualits, i els perfums dels tax free mantendran els preus per a "totes" les butxaques... Però sobretot, i durant uns mesos, ens dedicarem a haver d'escoltar tot tipus d'opinions en debats oferits per espavilats que ni saben ni tenen ganes de saber, però diuen el que pensen com si fos la realitat absoluta, i haurem d'empassar-nos els politicutxos de pega que governen on viu el meu Io original fent sang per rapinyar uns quants vots per seguir putejant als viatgers a favor dels empresaris del vol, les companyies de baix cost que després resulten ser cares, i un seguit d'estafadors i lladres varis, que avui hauran hagut de sopar d'un bigmac enlloc de la llagosta habitual per les perdues que han tengut... però, tu, que tot és culpa de la crisi, i mira que feia bones cançons...

- Quina merda de pais on vius Io 1, és mes xulo el meu ejejjejeje...-

Res, que els de les Illes com el meu Io original, s'haurien de plantar i exigir que, ja que ultimament estam entrenats en fer ponts.. aqui en teniu una mostra....

.... en facem un que ens acosti a la penninsula per si algun altra dia ens tornam a quedar sense viatjar amb els turbo helices, així "Los mismos" no haurien compost una cançó tan maca -ehem- debades..

El meu altre Io, és el que va en llaut fins Cabrera

Cap títol, per a dibuix fet amb la mà enrampada

Aquarel·la virtual sobre llençol de píxels feta seguint la tècnica de la mà esturbada.