Avui si miram el cel, veurem només estrelles... Els estrellats estan a terra tractant de pressionar per a que els paguin les hores extres que han hagut de fer per mantenir els cels estatals plens de gent asseguda veient els núvols, i els aeroports carregats de maletes perdudes, cans extraviats i guardies civils de mal humor.
Tothom està tan nervios... o tant en els núvols, que porto tres hores seguint en directe l'enorme caos que s'ha format, i ningú ha dit res sobre quin és el problema que ha fet arribar a aquesta situació!!
He contat "huelga salvaje", "rehenes", "militarización", "chantaje" unes vint vegades... però "motivo", "solución", "información" ni una... aiss, quin pais aquest on viu el meu Io original...
En el món on visc, jo... el meu altre io, les coses estan molt millor: un avió és un aparell on encara et donen caramel·los gratis precioses i preciosos hosteses i hostesos carregats d'amabilitat; un controlador és un tros de hardware que pots apagar tot just prement un botó; la militarització és la fase 3 del meu joc preferit; la vaga és la dona de l'ajuntament que fa 2 anys que m'ha de contestar una reclamació i qui cada cop que telefones està berenant, de vacances, de baixa o comunicant; una utopia vaja...
I que passarà a partir d'ara al país del meu Io original? M'imagin que en unes hores els avions tornaran a carregar de CO2 l'espai aeri, les maletes se tornaran a perdre amb normalitat, els cafès de l'aeroport seguiran essent aigualits, i els perfums dels tax free mantendran els preus per a "totes" les butxaques... Però sobretot, i durant uns mesos, ens dedicarem a haver d'escoltar tot tipus d'opinions en debats oferits per espavilats que ni saben ni tenen ganes de saber, però diuen el que pensen com si fos la realitat absoluta, i haurem d'empassar-nos els politicutxos de pega que governen on viu el meu Io original fent sang per rapinyar uns quants vots per seguir putejant als viatgers a favor dels empresaris del vol, les companyies de baix cost que després resulten ser cares, i un seguit d'estafadors i lladres varis, que avui hauran hagut de sopar d'un bigmac enlloc de la llagosta habitual per les perdues que han tengut... però, tu, que tot és culpa de la crisi, i mira que feia bones cançons...
- Quina merda de pais on vius Io 1, és mes xulo el meu ejejjejeje...-
Res, que els de les Illes com el meu Io original, s'haurien de plantar i exigir que, ja que ultimament estam entrenats en fer ponts.. aqui en teniu una mostra....
.... en facem un que ens acosti a la penninsula per si algun altra dia ens tornam a quedar sense viatjar amb els turbo helices, així "Los mismos" no haurien compost una cançó tan maca -ehem- debades..
El meu altre Io, és el que va en llaut fins Cabrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada