Pip, pip, pip, pip.... 8 hores seguides d'aquest infernal so de caixa enregistradora, deuen donar per detectar, al manco, un parell de casos d'esquizofrènia aguda cada dia en qualsevol dels hipermercats del país, nom aquest -hipermercat- que els hi han posat no per la gran quantitat de mercaderies qui hi pots mostrar, sinó per la hiper velocitat a la qual has d'agafar-les un cop les passes per caixa...
I es que si tens la sort equivalent a haver passat per sota tres escales, mort un parell de gats negres, esnifat un kilo de sal escampada per la taula i haver romput dos miralls, hauràs d'anar a comprar a un carrefour un divendres vespre, cinc minuts abans de la hora de tancament. Valgamdeu!!!
Si normalment les xiuletades són la banda sonora molesta i repetitiva dels hipers, a aquelles hores allò és com si David Ghetta hagués arribat allà confonent el Super (que jo encara li dic Pryca) amb Pachà i estés fent la seva actuació; que és igual de molesta que una caixa però al manco els que la sofreixen hi van per motu propi disposats a escoltar-ho, fins el cul de pastilles no precisament d'avecrem i ballant igual de bé que el carro que porto, que -per variar- torça cap a la dreta i t'obliga a xocar amb el pobre jubilat que passa les tardes tastant les degustacions gratuïtes de formatges marca not'hifixis, i empaquetant pots de mantega com si fossin regals pels nets...
Bé, que em desvio.... piip, piip, piip... mare meva, les 21.20 i jo encara estic triant si dur el cola-cao normal o el paladin turbo...
- on cony hi ha les magdalenes?!!!
-digui??
-que vol senyora, no veu que estic atavalat???
-ay, com que m'ha cridat...
-jo no l'he cridada?!!
-sí, em dic magdalena jo!! vosté m'ha cridat!!!
Definitivament, duré croissants... que engreixen igual i dubto que un senyor anomenat així em faci perdre el meu valuós i curt temps!!!
Piii, piii, piiip -senyors clients, el carrefour els fa saber que el seu temps de consumisme inútil s'està acabant- pirrripiii, sexy bitch., pirripiiii.... pumba pumba....
Cawen David Gueta, ara s'ha fet locutor de supermercat també?! Res, que després de córrer com un capullo passadissos amunt i avall (per què punyeta no posaran les galetes devora la llet i el pa devora els embutits???) arribo a la caixa...
Ai, deu meu quin estrés!!! Que si posar les coses que has amuntegat al carro per a que passin la cinta... que si ara el fuet s'enganxa amb el xiclets perquè és massa llarg i surt pels costats, que si agafa l'aigua (que pesa un colló) sense que se te disloqui l'espatlla, que si...
-tarjeta carrefour?- serà mala zo**a, però si ja ha passat mig carro i jo no he començat a col·locar res a la bossa superecològica, feta de plàstic, que ara he d'emprar enlloc de les cistelles de sa padrina...!!!
-un moment senyoreta, si us plau- (vaja, increïble però me queden forces per ser amable després de ser humiliat com si fos un gra al cul d'aquella oferidora de descomptes en coses que no compraràs mai)...
I aquí és quan es fot del tot el dia... No sols no t'espera un moment la senyora, sinó que comença a anar més aviat!!! (és la venjança de les caixeres del Carrefour!!).
Aquella dona, morena -i amb morenes segurament d'estar tant temps asseguda allà- te mira amb cara de vici, i te puteja amb el regust dels qui se saben dominadors de la situació i, a l'hora, amb la frisor dels qui no cobren ni mil euros al mes i no estan disposats a fer ni un minut extra de feina per a una empresa que no els deu donar un trist pot de favada d'aguinaldo.. la crisis; que ho excusa tot...
Però de cop i volta, una altra caixa, un caixer de La Caixa per ser exactes (que per a mí representa una cosa pitjor encara: ja que formar part de la xarxa d'un banc és el càstic més sever que pot rebre una persona, donat el fet que saps que entrant a un banc, qualsevol, automàticament hauràs d'estafar, tractar amb presa i malament a la resta de gent. Més malament encara que el que fan a un carrefour), me dóna la possibilitat de girar la truita... sí... Huahuahuhajuahm
Mentre la caixera m'acaba de fer la punyeta amuntegant la darrera capsa de corn flakes sobre els croissants i l'ensalada, deixant-la com una pasteta semblant a un plat d'espinacs amb nata. Jo, amablement però manco que abans, li dic que no tenc diners en efectiu i que la meva targeta de credit no funcionarà amb la seva caixa, ja que he sobrepassat el límit que el banc me deixa per gastar en pagaments en caixes... que, si me disculpa, vaig un moment al caixer de davant, que allà sí podré treure l'efectiu necessari com per poder pagar-li tot...
Victoria!!! Cesar, los que van a morir te saludan!!!!
Aquella dona, ha passat de la mirada de vici, a la mirada assassina; a aquella mirada dels qui no cobren ni mil euros, i estan tan putejats per l'empresa que no els dóna ni favada d'aguinaldo i que, a sobre, ja no poden ni espassar-se l'estrés fent anar de cul als qui compren allà coses a darrera hora.
Als dos, només ens queda tornar a casa amb els piip, piiipps, incrustrats al cervell com record d'un dia de merda... en el què paradoxalment, un caixer ha donat la possibilitat de donar pel sac a una caixera... esper que algun dia, sigui a l'enreves que encara passaré més gust.
...El meu altre io, és qui espera al lavabo d'homes
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada