No és per por que certa discogràfica emn vulgui denunciar a l'sgae per emprar el seu nom de forma il·lícita, no! La industria musical està fatal però no tant... o sí?!
Res, que crec sincerament que no hauria de fer capítols perquè no tenc una història tan llarga que contar; de fet jo només podria arribar a contar números (un.. dos.. .tres..) però un bloc ple de posts amb únicament uns números escrits me sembla tan interessant com allò que està mirant la de la foto...
I sí, els sencers, els naturals, els complets, els reals... -ei, que estic parlant de números, no de iogurts!- poden arribar a ser molt més interessants que qualsevol dels programes que emet Telecinco, cadena que he posat de fons mentre escrit aquest relat per a veure si m'inspira alguna cosa; però aquest és un canal a qui només l'interessen els digits pels numerets que monta la germana guapa de Gollum, alias "la princesa del pueblo".
Jo soc de poble i gràcies a aquesta tipa, ara també soc un republicà convençut, així que esper que ningú no provi de demanar-me més diners dels meus imposts per sufragar els abrics de chinchilla d'aquesta choni venguda a més, qui no coneix altre delicatessen que un tros de pollastre al forn. Ja me basta amb el iot fortuna, les operacions de nas de l'ambaixadora del formatge de cabrales (que mira que ja feia prou pudor com per retocar-se justament el conducte olfatiu), les guarderies de l'equip de futbol que ha muntat l'híbrid de l'inspector gagdet i Pipi Estrada, les desfilades militars que protagonitza més una cabra que els tancs i un tal Peñanosequè (que justament apareix ara pel canal de fons despotricant contra un tal cachuli...) per a estar convençut que, si no fos perquè els republicans més influents del món s'acaben ofegant amb una trista galeta,
el món no tendria més trono que el que visitam regularment els qui berenam activia (gràcies Coronado, com actor no vals un duro però vaig com un rellotge ara),
I tot aquest speech parlant de la mateixa persona de la que parla tothom? Doncs, sí, no soc original, ja ho sé... Però no me diguis que aquest monstre inventat per la "cadena amiga" no te una historia com per dividir-la en capítols, encara que el resum de tots ells acabi en estirar la cadena després d'haver vomitat durant cinc-centes entregues i amb tots els detalls un únic tema: com es va tirar a un torero.
Saludos princesa los que van a morir... de asco, te saludan.
El meu altre io és... l'esquerrà que escriu amb un teclat ytrewq a l'altra cantó del meu mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada