Anys i anys preparant-se per un futur millor... millor? Bé, per un futur en el que no pensar que la ignorància és la veina pija del pis de dalt.
Anys i anys pensant que si t'esforces en alguna cosa, seràs un paio de profit... més bé per a que algú se n'aprofiti de tu...
Master en xirripitiflautica quàntica... més val ser master de l'univers, o com molt master of puppets...
Tot, per acabar a la cua de l'atur conversant, de macroeconomia amb un mestre cantaire... vull dir un professor de música, que cerca feina a ser possible de "lo seu", però la rialla de la senyoreta de l'oficina de recaptació d'ànimes en pena sense curro a la vista, denota que aquell bon home haurà de muntar-s'ho com qualsevol músic que es precii: en negre i pel seu compte.
Que maca és la vida de músic, tot el dia cantant -tra la ri, tra la rà- lligant amb les grupies, viatjant en furgo, inventant històries que siguin creïbles a qui les escolti, maquillant -les amb notes musicals...és com la d'un polític, tot el dia cantant - tra la ri, tra la rà, lligant amb els votants, viatjant en business, inventant historietes per a tenir la portada dels diaris, maquillant la veritat.. i sí currant en negre i pel seu compte.
Tocata i fuga, caldrà fer amb el que se'ns acosta, que te tota la pinta de requiem això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada