Or als ous

Si les pilotes d'or que donen als futbolistes tenguessin la versió pràctica, ja s'hauria haver inventat el premi als ous d'or.

Sí... aquell funcionari que després de passar-te una hora fent cua se'n va a fer un cafè just quan te toca el torn a tu!!! i no sols fa un cafè, no.. el va a cercar a Colòmbia, el mol en gra fi, puja a Sierra Nevada per agafar la millor aigua en un tassó que, prèviament ha amassat amb fang i cuit al forn per a que quedi una tassa adient per beure correctament aquell manjar, i com no, queda amb un controlador aeri per fer la xerradeta de les 11... no direu que no mereix un premi, no?

Idò si als futbolistes els reconeixen la part més intel·ligent que tenen: el peu, als mandrosos que només serveixen per a fer-te perdre els nervis, què millor que uns ous d'or? Així, cada vegada que se'ls gratin, podran sentir com poleixen el seu valor en alça; com abrillanten la base des d'on cimentar sòlidament la seva carrera (que més que una carrera, és una marató pel que dura...) i, sobretot -molt important- recordar-se que l'or és el preu que han de pagar els demés per veure'ls moure la única extremitat que una asseguradora no voldria cobrir mai a un pendejo d'aquests: el dit.

Al final, com sempre, el temps que has perdut, sumat al temps que hauràs de perdre durant un parell o més de visites al teu recentment guardonat ou d'or 2011, poden tenir el seu costat positiu...

Doncs no! no el te, cony!!!

... el meu altre io és qui espera pacient que el món aniquili els mandrosos