[M]utilats

Aquella televisió i ràdio que [M]aria Antonia [M]unar se va treure de la [M]àniga per crear-se el fons de pensions particular, i ajudar als col·legues a procurar-se un futur [M]illor a costa dels doblers públics -que tanmateix se tudaven de tants que n'hi havia, ehem...- va convertir-se en poc temps, i després que els jutges donàssin un cop de [M]à als [M]allorquins a no ser espoliats una altra vegada (que és que pareixem pardals a vegades de tant bona gent que som), en un [M]itjà el qual amb doblers públics, gestionats amb esment i professionalitat, feia una programació que cercava ser plural, objectiva i propera a la realitat d'una illa que té per costum no voler saber res del veïnat a menys que algú ho conti gratuïtament i ho faci arribar sense esforç a les oïdes pròpies.

I en uns [M]esos, s'havia passat de ser un pou sense fons i un vaixell sense rumb comunicatiu a ser la veu d'una part de la societat que sense eines com aquesta no tenia dret a existir com a contingut televisiu ni radiofònic.

La cultura pròpia, la informació local, les notícies contrastades des dels diferents punts de vista que hom pot tenir (dretà, esquerrà, verd o fins i tot ultra... centrista), cabien a parts més o manco iguals en les emissions d'aquest Ens públic, que va deixar de ser un niu de [M]anipulació corrupta per començar a convertir-se en una cosa semblant a un punt des d'on fer periodisme audiovisual, entreteniment i servei públic digne.

I sí; no ens enganyem: tenia una audiència d'aquestes que fan que els programes a altres teles i ràdios 'comercials' siguin anul·lats fulminantment, costava un ronyó (vist des de l'enfocament purament pressupostari) i per la seva imparcialitat no era del gust de cap polític, que són els qui afluixaven la cartera en nom de tots per a la seva subsistència. Però és que resulta que aquell Ens, que econòmicament era del tot viable (molt més que altres projectes inútils creats pel Consell) complia una funció bàsica en qualsevol societat: vertebrar-la a través de posar en comú l'accés fàcil (audiovisual) de la realitat que envolta a aquella societat, emprant i cuidant la seva llengua, la cultura, el caràcter i tarannà illencs, fent (o intentant-ho al manco) una mica més rica d'esperit la gent que decidís prestar-hi atenció. Vaja, crec que això és invertir en una societat, no? Que no és la feina d'un polític això...?

Penso que només li faltava un poc [M]és de recorregut, de publicitat i de voluntat política de no injerència en ella (cosa ben complicada d'aconseguir per aquestes latituts....) per deixar que es convertís en un canal interessant per veure-hi coses.

No sé, abans de tancar tot aquest 'tinglado' que començava a rutllar, em passa pel cap que ja que se suposa les illes som una bona zona per desenvolupar projectes audiovisuals, creassim una massa de professionals suficient com per oferir gent preparada a qui poder contractar quan tornàs Tom Hanks a gravar un bodrio del seus.... o que [M] fos un segon canal d'IB3, aquell [M]onstre que no se sap ben be cap on va, ni quants caps té ni què serà d'ell quan en [M]ariano refaci la llei del tercer canal.....

[M]ira si hi ha possibilitats de reajustament, com s'han fet en grans àrees del Govern i del Consell insular.... però no!!! L'objectiu d'arribar als 100.000 aturats s'ha de complir sí o sí per després durant l'estiu poder baixar una xifra i donar cop d'efecte a "lo grande"... Tanmateix, que són un parell de cents de persones, devora els [M]ilers de votants del partit dels albatros?

I és que el problema que sembla estar de rerefons és que [M] era un grà al cul en tota regla per aquells que creuen que una informació contraria al seu partit és [M]illor eliminar-la que rebatre-la o que fer accions positives per a que no torni ser plana ni portada de res... I que se fan amb els grans? Idò esclatar-los, no? Tanmateix tenint 4 anys per a que s'espassi la coentor de la ferida, un no s'ho pensa dues vegades, i sobretot quan l'excusa per tancar portes és la crisi... Ai! la crisi que ens ve de bé quan cal...!

Per [M]or d'ella, ja s'han tancat PACs, retallat sous, acomiadat a gent, aprimat serveis bàsics, eliminat atenció als necessitats, aufegat a entitats socials, desfet la cultura... i la gent només s'ha remogut un poc i ja està!?

I ves tu per on... Un cop arribat el vendaval de la dreta situada al centre del fascisme illenc, que no pot sofrir qualsevol cosa que faci pudor a català, imparcialitat i pluralisme, això del tancament resulta que no és una promesa electoral incomplida [M]és.. De fet, segurament sigui de les poques que es duguin a terme... Però s'ha de quedar bé amb els qui [M]anen a [M]adrid... Que és això de pensar que els illencs tenim veu pròpia? Aquí la Pàtria i el salvament dels qui la [M]anegen al seu gust, ha d'estar per damunt qualsevol cosa!!!

Així que si algú pensava que [M]aria Salom no ha vengut a eliminar grans al pandero, es diguin [M] o... per que no? CIM..... que s'ho faci [M]irar... però no a través de la tele, que avui ja està en negre, com el panorama que ens espera. Ho sé jo, que no tenc ni punyetera idea de comunicació... esper que algun periodista sigui valent de fer la seva tasca des dels valors que va estudiar quan feia la carrera, sigui a un diari, tv, radio, web, bloc o emprant un tam-tam: jo el seguiré, que ja [M]'han deixat [M]ut el canal.