Vistes i escoltades les noves formes de reviscolar la vitalitat econòmica que tenen els nostres nous governants, els quals, per cert, van tan sobrats de vots que no es molesten en consultar amb ells mateixos si estan fent el ridícul o que... Res, que jo també me sent amb la força moral per a proposar algunes mesures basades en el contrast que he fet entre els meus coneixements i els dels meus governants ja que sembla confirmar-se que ambdos nivells de coneixença econòmico-política estan a la mateixa alçada, és a dir, al de la planta dels peus o al del lloc on l'esquena perd el nom... no sé...
Mesura 1: Si hay que ir, se va.
Mesura 2: La sanitat s'ha de reduir, no us emmalaltiu, punyeta món!
Mesura 3: Si el camp desapareix sota el ciment, mira cap a la mar que és més guapa i com que és més profunda el ciment que hi ha es nota manco.
Mesura 4: Per reduir les cues de l'atur, serà obligator canviar-se d'acera cada deu persones (però en sentit físic, eh? no te confonguis amb el sexual que t'enviarem un exorcista).
Mesura 5: Ana Pastor substituirà Ana Pastor.
Mesura 6: Per marcar la casella de l'església a la renda es posarà una creu i no una ix. Per seleccionar la resta de caselles es dibuixarà la cara del porter de la selecció espanyola.
Mesura 7: La cultura serà substituida pel culturisme, vessant molt més marcada i fàcil de veure.
Mesura 8: Tot allò que sigui dolent, s'hagi de fer sense agradar a la majoria o no sigui del gust dels capellans és culpa dels governs de 1982 a 1995 (inclòs) i de 2004 a 2011 (inclòs, manco els mesos de novembre i desembre).
Mesura 9: Es dirà en qualsevol to, velocitat i impostura vocal (fins que el darrer ciutadà ho tengui clar), que les arques de l'estat, comunitat autonoma, ajuntament, empresa pública o sucedani en el que un polític hagi pogut signar talons o fer transferencies bancàries, està en ruina profunda. Així es guanyarà temps per acabar de comprar les bosses de loewe i els trajes necessaris per anar tirant els propers 4 anys amb un fons d'armari digne.
Mesura 10: Parlar català és de pobres i/o paletos, ara lo guay és l'espanyol i en cercles més privats és el dialecte del carrer on es visqui. Per exemple: el palmademallorquí parlat a la plaça Son castelló (bé, la plaza del caudillo...) és infinitament més maco que el català de castefa.
Heu de saber que els capellans, com sempre tan altruistres i avançats al seu temps, ja estan cantant aquestes mesures amb alegres càntics a les parròquies...
... i com que per cantar victòria abans hem d'aprendre a cantar, o donar el cante... aquí teniu la versió hit de les mesures...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada